dijous, 15 de març del 2012

Illes Galàpagos


Descobrir les Illes Galápagos significa descobrir la natura en el seu estat, prístina més pur. Tant així que elles van motivar al jove naturalista anglès Charles Darwin, que va visitar les illes el 1835, a escriure el seu famós llibre titulat "L'Origen de les Espècies" ... i el món no ha estat el mateix des de llavors.
   Situat a 1.000 km. lluny de la costa de l'Equador, aquest misteriós i fascinant arxipèlag està compost de 13 illes grans, sis petites i més de 40 illots. Tot l'arxipèlag té una extensió total de 8.010 km ".

Una gran part de l'arxipèlag està al sud de la Línia Equatorial, on convergeixen diverses corrents marins. En suma, les Galápagos són la fusió de tots els elements necessaris per crear una meravella zoològica, botànica i geològica a la vegada.

Les illes van emergir de l'Oceà Pacífic fa cinc milions d'anys com a resultat d'erupcions volcàniques submarines. Són les formacions de lava i la roca volcànica el que dóna al turista la impressió de trobar "en un altre món" quan visita les Galápagos.

Region Oriental




L'Amazònia equatoriana s'estén sobre una àrea de 120000 km2 de exhuberant vegetació pròpia dels boscos humits tropicals. La Serralada dels Andes forma el límit occidental d'aquesta regió, mentre que Perú i Colòmbia formen el límit meridional i oriental respectivament.

Els rius amazònics han rentat des dels Andes una gran quantitat de materials, formant sòls al · luvials i terrasses que s'utilitzen per a l'agricultura.

La temperatura anual mitjana oscil · la entre els 24øc i 25øc. Tot i que els mesos de desembre a febrer són els més secs, al llarg de l'any es distribueixen uniformement de 300 i 400 cm. de pluja.

La principal atracció dels boscos alts és la vegetació en general, i en particular els arbres, alguns dels quals sobrepassen els 45 m. d'alçada. Espècies freqüents a la regió són la canyella, l'arbre de seda, el xicranda i diverses plantes lleguminoses. Les planes al · luvials s'ubiquen a les terrasses dels rius principals i té grans concentracions de palma.

La principal ruta turística és el Riu Napo, un dels grans tributaris de l'Amazones. La Conca del Napo té una longitud de 1.400 km, i el seu ample varia d'un a cinc quilòmetres. Com a resultat de la dinàmica fluvial, el Napo rega 130 illes cobertes de boscos joves que són el lloc de refugi i nidificació d'una extensa varietat d'ocells.

Region Serra


Aquells que mai han visitat l'Equador sovint s'ho imaginen com una terra selvàtica que està enmig del món i les platges estan banyades per l'Oceà Pacífic. És increïble, diuen, que la Serralada dels Andes representi una gran àrea del país, amb volcans que pugen fins al cel, i als seus peus erms i valls, tot això forma part d'una considerable regió ecològica temperada. Fa cinc milions d'anys, a inicis del Pliocè, la serralada dels Andes va començar a formar-se. La Serralada dividir l'Equador en dues planes cobertes de boscos amb una franja intermèdia estreta vorejada per la "Avinguda dels Volcans". Aquí va evolucionar una flora i fauna d'indescriptible, riquesa, adaptant-se a les baixes temperatures, els forts vents, la intensa radicació ultraviolada, la pluja, la calamarsa, la neu i les grans altures.

La Serralada dels Andes travessa l'Equador de nord a sud i està dividida en tres sectors: la Serralada Oriental, la Serralada Interandina amb nombroses valls i foies, i la Serralada Occidental.

En la Serra l'estació plujosa o hivern dura d'octubre a maig, amb una temperatura anual mitjana que varia de 12è a 18O c. Emperò, la variació diària pot ser extrema, amb dies molt calents i nits molt fredes. I no obstant això, algunes persones es refereix al clima de la Serra com una "eterna primavera".

Region Costa

La Costa està formada per tres ecosistemes principals: els boscos plujosos tropicals del nord, les sabanes tropicals del centre i del sud-oest, i el bosc sec de la franja peninsular occidental i meridional. Al llarg del litoral costaner es distingeixen dos ecosistemes addicionals caracteritzats per les seves comunitats animals i vegetals: les entrants de manglar i altres àrees, les platges i penya-segats coneguts per la seva peculiar formació rocosa.

La temperatura mitjana que preval a la Costa és de 22 º C. L'hivern dura de desembre a maig i l'estiu de juny a desembre. El corrent càlida coneguda com Corrent del Nen provoca un augment en els índexs de pluviositat entre els mesos de gener i maig.
Guayaquil, Port Bolívar, Manta i Esmeraldas són ports d'entrada que s'estenen al llarg de 4.817 km2 de costa i platja. Posseeixen nombroses zones marítimes pesqueres i excel · lents llocs per a la pràctica d'esports aquàtics. En aquesta regió hi ha cinc províncies. Esmeraldas, Manabí, Guayas, Los Ríos i El Oro, cadascuna amb diferents llocs d'atracció i variada vegetació que va des dels boscos plujosos fins als boscos ennuvolats i les àrees semidesèrtiques.

Regions

 Equador està dividit en quatre regions geogràfiques: la Costa, que comprèn poc més de la quarta part del país, la Serra, que s'estén en una doble filera de muntanyes i una estreta altiplà deshabitada coneguda com la vall interandino, l'Orient o regió amazònica, a l'est dels Andes, i Insular, integrada per l'arxipèlag de Colom, que comprèn sis illes grans i nou petites d'origen volcànic, encara que la majoria dels volcans estan extingits.
La regió de la Serra s'estén entre les dues cadenes de la serralada dels Andes, l'Occidental i l'Oriental, amb més d'una dotzena de pics per sobre dels 4.877 metres d'altitud. El Cotopaxi, el volcà actiu més alt del món (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), nevat o volcà inactiu, estan situats, el primer entre les serralades Occidental i Oriental, i el segon en la serralada Occidental dels Andes.